Una poesia rescatada d'una vella llibreta .

Sovint la felicitat més senzilla

és la que més funciona: si tens set

vés a la platja i beu a galet;

mira les falcilles, gita't al sol .

Nodreix-te del tòpic : menja 't una cama,

banya’t en un mar amb pocs banyistes;

crema les quimeres, deixa passar 

pensamento d'estalzí i ombres lleugeres . 

I si et sembla prosaic, muda meló 
de moro per síndria, para-sol per ombrel·la,
 tasta la botifarra blanca,

que és de casa, mira l’horitzó que tanca

un blau casolà de llum de poma d'or.

 

Estira’t al sol al costat del mar.

pensa’t més jove, llegeix versos nous.

Riu amb ella, campaneta  dringant.

Oblida’t de l’angoixa, la plorosa.

Deixa’t viure sentint la seua pell.