Catarsi.

Bres, 
cor,
arbre,
riu,
Camí .

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una poesia rescatada d'una vella llibreta .

Imatge
Sovint la felicitat més senzilla és la que més funciona: si tens set vés a la platja  i beu a galet; mira les falcilles, gita't al sol . Nodreix-te del tòpic : menja 't una cama, banya’t en un mar amb pocs banyistes; crema les quimeres, deixa passar  pensamento d'estalzí i ombres lleugeres .  I si et sembla prosaic, muda   meló  de moro   per  síndria , para-sol per ombrel·la,  tasta la botifarra blanca, que és de casa, mira l’horitzó que tanca un blau casolà de llum de poma d'or .   Estira’t al sol al costat del mar. pensa’t més jove, llegeix versos nous. Riu amb ella, campaneta  dringant. Oblida’t de l’angoixa, la plorosa. Deixa’t viure sentint la seua pell. 
Més informació

ANIMAL DE RECORDS ( Estellesiana I )

A NIMAL DE RECORDS. I Desitjares la ciutat a les matinades fredes; desitjares la ciutat com una fugida, candorosament any  rera any ; desitjares la ciutat a les albes,   a les nits, als matins del teu obrador, amb l’olor del pa cuit de poc; desitjares la ciutat que ara t’embafa, vora el riu esquifit,  fosca ,  estranya ,     bruta   . Venies d’un món    de llums intenses, - la feliç llum matinal del teu obrador- de llargues nits de treball, de llargues nits sense amics, la llarga fredor de les nits buides, de les cases closes on brogien els televisors; venies dels carrers buits on xiulava el vent. Desitjares la ciutat amb les llums, la universitat,   els cine s , els bars lluents, les dones polides, els pisos d’estudiants . Desitjares vivament la ciutat que ara t’emprenya.
Més informació