Una poesia rescatada d'una vella llibreta .
Sovint la felicitat més senzilla és la que més funciona: si tens set vés a la platja i beu a galet; mira les falcilles, gita't al sol . Nodreix-te del tòpic : menja 't una cama, banya’t en un mar amb pocs banyistes; crema les quimeres, deixa passar pensamento d'estalzí i ombres lleugeres . I si et sembla prosaic, muda meló de moro per síndria , para-sol per ombrel·la, tasta la botifarra blanca, que és de casa, mira l’horitzó que tanca un blau casolà de llum de poma d'or . Estira’t al sol al costat del mar. pensa’t més jove, llegeix versos nous. Riu amb ella, campaneta dringant. Oblida’t de l’angoixa, la plorosa. Deixa’t viure sentint la seua pell.
