ANIMAL DE RECORDS ( Estellesiana I )
ANIMAL DE RECORDS.
I
Desitjares la ciutat
a les matinades
fredes;
desitjares la ciutat
com una fugida,
candorosament
any rera any;
any rera any;
desitjares la ciutat
a les albes, a les nits,
als matins del teu
obrador,
amb l’olor del pa
cuit de poc;
desitjares la ciutat
que ara t’embafa,
vora el riu
esquifit,
fosca ,
estranya ,
bruta .
Venies d’un món
de llums intenses,
- la feliç llum
matinal del teu obrador-
de llargues nits de
treball,
de llargues nits
sense amics,
la llarga fredor de
les nits buides,
de les cases closes
on brogien els televisors;
venies dels carrers
buits on xiulava el vent.
Desitjares la ciutat
amb les llums, la universitat,
els cine
els pisos
d’estudiants .
Desitjares
vivament
la ciutat que ara t’emprenya.
Bravo!!
ResponEliminaPetons...
Gràcies !
EliminaIdealització de la infantesa, era tan ideal?
ResponEliminaInsatisfacció del present.
Com ho hem de fer per valorar el què tenim?
Be happy, una mica cada dia.
Ai, Joan , tens una gran raó : no sabem valorar el que tenim perquè la perspectiva és sempre inexistent. Sempre mirem des d'algun lloc. No som déus per mirar per damunt en absència de la noció de lloc i de temps.
ResponEliminaLa insatisfacción em sembla molt humana. Molt mamífera. Son una especie manifestament insatisfeta. Deu ser una de les raons de la colonizació del planeta. I d'altres coses : la destrucció del medio on vivim.
Gràcies ! Be happy !
Ara, el que volia escriure no me n'he sortit de fer-ho : volia mostrar una tarda melancòlica on cada lloc de la ciutat on passejava em duia un record agredolç, difícil de relatar. En canvi, em va sortir aquest bunyolet poètic.
EliminaBe happy !